EXPOSICIÓN DE DIBUJOS EN ALBACETE

El Casino Primitivo ha recuperado para su sala de exposiciones la última muestra de dibujos del pintor albacetense - formado en la Facultad de Bellas Artes de S. Carlos- que con el título genérico de “Dibujos al cobijo de una mesa camilla” expuso en Valencia en 2008.
Ésta es la cuarta vez en su carrera que el artista expone, a modo individual, en su tierra; así, pudimos ver “Diálogos para la paz” en las salas de exposiciones de la Caja de Ahorros de Valencia en la calle Concepción; “Peones y Caballeros” nos mostró en el Museo Provincial las inmensas esculturas de hierro policromado acompañadas de lienzos de gran formato y en el Ateneo Cultural “Cierra los ojos” nos introdujo en el mundo de la fotografía digitaliza en las que las composiciones de factura académica rompían con las abstracciones de su última etapa como pintor y escultor.
Las múltiples disciplinas artísticas, que este autor va incorporando a su lenguaje, enriquecen su trayectoria que desde 1970 dedica a su creación.
En esta exposición, Miguel Ángel Alonso nos ofrece una serie de dibujos de pequeño formato que, a modo de esbozos con amplios trazos a la plumilla o caña de bambú con incorporación de aguadas al óxido de hierro, retorna a sus orígenes estilísticos de un aprendizaje que, según sus palabras, deben ser la base de cualquier pintor figurativo o abstracto que desee realizar su obra con rigor.
Del 12 al 26 de Abril de 2009

www.alonsotur.es

PAJAROS EN MI CABEZA de Miguel A. Alonso Tur

Registro de la Propiedad Intelectual (R.P.I.)
PÁJAROS EN MI CABEZA
Tanto la obra literaria (cuentos) como las ilustraciones quedan inscritas y protegida en el Registro General de la Propiedad Intelectual dependiente del Ministerio de Cultura y Deportes, en Madrid a 25-II-2004
Nº de R.P.I.: V-1314-03


PÁJAROS EN MI CABEZA de Miguel Ángel Alonso Tur

COMENTARIOS DE LAURA ALONSO CASAÑA

Un cuenta-cuentos trasvasado a la escritura

“Pájaros en mi cabeza” es un libro constituido por la selección de once cuentos literarios, un relato corto y doce ilustraciones que acompañan a cada uno de los textos conformando una obra de arte total donde se fusionan dos facetas artísticas de M.A.A.T.: la escritura y la plástica.
La integración del relato en el soporte periodístico ha obligado al autor a construir sobre la base de la economía narrativa, cargando de mágica intensidad sus cuentos, en ocasiones con grandes dosis de humor y optimismo o de tristeza, en otras.
Su cuento literario ha sido trabajado con el fin de dotarlo con las leyes de la oralidad a través de fórmulas que nos remiten al cuento popular, en un intento de cristalizar en la escritura la apariencia de lo oral.
El trabajo literario y estético se esconde tras esta voz que repetidas veces se dirige al lector apelándolo e introduciéndolo en la ficción otorgándole el papel de atento oyente dispuesto a escuchar a un cuenta- cuentos trasvasado a la escritura. La letra parece convertirse en voz, logrando crear una atmósfera entrañable transportándonos a las antiguas escenas en torno a las abuelas de antaño dispuestas a relatar maravillosas historias ante los atentos oídos de los que, a su alrededor, la escuchaban.

INTRODUCCIÓ DE PEPA BLANES NOGUERA
Amics, amigues, bona vesprada a tots:
Tinc molts motius d´ alegria en trobar-me avui açí a La Canyada. Per una banda pel fet intrínsec de retornar al lloc on he passat gran part dels meus anys de treball amb llibres y biblioteques. D´altra i consequència directa d´aquesta perquè aquesta activitat m´ha proporcionat, entre altres satisfaccions nombroses amistats que ara retrobe a aquesta sala i una de les quals és Miguel Ángel.
Per supost el fet de presentar aquest “nou nascut” llibre és de tots, el major motiu de satisfacció. Aquesta criatura no es fill meu, pero podiem dir que vaig estar present al part i li he ficat algún bolquer que altre.
Jo vaig conèixer a M.A. a l´any 1997 quan va guanyar el concurs de fotografia : Flora y Fauna de la Comunitat Valenciana amb l´obra “Hèlix”, que és un arriscat exercici d´equilibri d´un caragol damunt d´una fulleta d´afaitar i una còpia de la qual, donació del autor, està exposada a la vostra biblioteca.
Aquesta imatge sembla una metàfora de la seua trajectòria artística, sempre “al filo de la navaja”, del penya-segat, enlaire, sempre sorprenent.
Des d´aquell llunyà 97 he tractat de seguir el seu itinerari artístic, la qual cosa no sempre ha estat fàcil, degut a la vastitud de producció i el ventall de disciplines que abraça. Miguel Ángel fa fotografia, ceràmica, pinta, i també escriu amb una obra que recorre el costumbrisme, la crònica per al diari local o la compilació de receptes de cuina. Toca temes com la eutanàsia, la guerra civil, el suicidi o la fi del mon. Per no parlar de disciplines menors com ara la enquadernació, de la qual també ha fet amb les separates del llibre “Pàjaros “ un nou exercici d´estil.
------------------------
Per a ser un perfecte “home del Renaiximent” com jo el califique en el pròleg només li falta trobar algún hereu dels Médici que li fera el mecenatge. Pregue si en la sala s´en troba algú en ho faça saber.
-------------------------
Fa un parell de mesos vaig visitar Chillida Leku, l´espai que aquest artiste va concebre com marc i seu permanent de la seua obra al País Basc. I Luis, un dels seus fills, que ens va introduïr a l´obra i la personalitat del seu « aitá » ens contava que Chillida no feia esbossos, ni cròquis de les seues, de vegades, monumentals obres, que ell nominava “aromas” als diferents treballs, al voltant d´una idea, que al final eren obres amb entitat pròpia , pero que caminaven adreçades a una que estava per fer-se.
Doncs bé…jo no sé si M. A. fa treballs preliminars, pero si que he viscut els flaires de part de la seua obra…Recorde l´època dels caragols, la dels ocells i n´hi haurà alguna que no hauré conegut .En elles escorcolla, se documenta, observa però, i sobretot, escolta la seua veu interior per deixar fluir allò que li va pel cap i pel cor…
En aquestes èpoques i mitjançant les converses amb ell m´ha paregut percebre que la finalitat última de la seua creació artística no és l´obra material en si mateixa, el quadre o el text escrit, sino més bé fer el camí que el porta d´una obra a una altra, d´ un suport a l´antagònic com si el fet de fer feina, fer via fora al mateix temps el projecte i la finalitat.
En aquestos camins vitals ens vàrem trobar i em va demanar de fer-li un text preliminar, una mena de pròleg per aquest llibre. I el vaig fer sense més esforç que la síntesi a qual havia de plegar-me pel fet de haver de ser un text breu . Pero el ben cert és que les paraules brollen com raig d´aigua fresca quan es parla de les coses que t ´arriben endins.
Darrerament em va demanar de estar avui ací i adreçar-me a vosaltres, i tal vegada per deformació professional vull destacar uns trets formals del llibre com són que:
El text ha estat composat amb tipus de lletra….…….imprés per mètodes cassolans, amb una impressora de xorro de tinta, però aquesta darrera circunstància no fa nosa per al resultat final. És una edició numerada, signada pel seu autor, amb les seues pàgines totalment orlades i un minúscul socarrat com marcapàgines, cadascún d´ells diferent.
El paper que fa de suport és marcatta verjurat de 215 grams. A més de la edició inicial de 1000 eixemplars numerats se n´han imprés separates, enquadernades de mà de l´autor amb paper artesanal d´aigües.

Virginia Wolf deia que l´ únic consell que es podia acceptar respecte a lectures era no acceptar consells, però com que jo no sóc ni de lluny la gran Virgínia, vos recomaré aquestos relats sense cap dubte i vos convidaré a fer una lectura activa no tan sols pel seu contingut sino també pel plaer visual, sensual que provoca tenir en les mans un objecte tan acuradament elaborat.
Moltes gràcies pel vostre recolzament a aquest acte i passe la paraula a……….

La teoría de que un text té tantes lectures com lector no es meua, ni tan sols molt original, així puix aquestos relats poden ser per cadascún de vosaltres diferents, sols tenen uns trets comuns que m´agradaria resaltar i és el fet de que parlen del vostre entorn més proper, de essers humans com vosaltres o jo, de la vida, de l´amor i de la sempre injusta guerra. De temes universals, tractats una i mil vegades en la història de la literatura, pero no menys vàlids com materia literària i de somnis.

“LA MIRADA DEL ARTISTA”

“La mirada del artista” es un proyecto artístico de los artistas residentes en La Cañada,

Francis Jaén y Miguel Ángel Alonso Tur.
En él se mostrarán dos puntos de vista sobre un tema que ha servido, en infinidad de ocasiones, como excusa por numerosos pintores y fotógrafos en su creación:

El artista y su estudio
Miguel Ángel capta la mirada y la expresión de veinticinco artistas en primeros planos, sobre gran formato y en blanco y negro, en el que, paradójicamente, lo evidente y lo explícito de un rostro, se nos presenta solemne y majestuoso cuando, con su cámara digital, es capaz de atravesar esa barrera de la epidermis para mostrar el interior de cada uno de ellos a través de esa mirada genial y creadora con que nos observan desde el soporte fotográfico.
Francis Jaén muestra la intimidad de cada estudio o taller de los creadores, en el que el detalle inadvertido de un pincel seco sobre una vieja paleta de colores polvorientos o las cenizas de un cigarrillo consumido en un cenicero de cristal junto a los cinceles del escultor, se transforman en protagonistas y testigos directos del trabajo callado y oculto de cada artista.
Quizá, tanto Francis como Miguel Ángel utilizan esos rostros y esos rincones para mostrarse a sí mismos, y en la mirada de cada uno de ellos vemos la mirada del autor; y cada detalle de cada estudio se transforma en mágico tras el objetivo de la cámara de Francis para dejar ver su propia mirada (siempre intimista) que penetra en el alma de las pequeñas cosas, que… es la suya propia.